Els orígens del Wing Chun
El Wing Chun (Primavera Eterna) és un estil tradicional de Kung Fu creat fa més de 300 anys. Les seves arrels es troben al sud de la Xina, a la regió de Foshan, a Guangzhou. Tot i que existeixen diverses llegendes sobre la creació del Wing Chun, cap no ha pogut ésser verificada. Alguns estudis recents apunten a que el seu fundador va ser un monjo anomenat Miu Shin, que va fusionar l’estil de Boxa de la Serp (Ermei 12 zhuang) amb la Grua Blanca, un sistema més delicat que va aprendre de Ng Mui.
La Rebel·lió dels Taiping i l’Òpera del Vaixell Vermell
Encara que els orígens de l’estil siguin ambigus, hi ha constància de la seva existència a partir de mitjans del segle XIX, amb la Companyia d’Òpera del Vaixell Vermell.
En aquesta època, va tenir lloc la Rebel·lió dels Taiping a la regió xinesa de Guangzhou. Va ser un període de guerra civil al país, en la qual la població del sud es va alçar contra la dinastia Qing, pertanyent a la minoria ètnica manxú i considerada per molts com una força invasora que havia enderrocat la dinastia Ming. Com a mínim 20 milions de persones van morir en un dels pitjors conflictes bèl·lics en la història del país. Durant aquest període es van crear societats secretes que conspiraven contra els Qing com, per exemple, la Societat del Cel i la Terra, que asseguraven que cinc dels seus membres eren els supervivents del Temple Shaolin destruït per la dinastia invasora. Cal destacar que una de les armes utilitzades per aquesta societat s’assemblava bastant al Luk dim poon kwan o pal de sis puntes i mitja utilitzat avui dia en la pràctica del Wing Chun.
També es parla de dos germans de Guangzhou que van fundar la Societat de les Petites Espases, que tenia la seu al Ding Chun hall de Shanghai i podria ser l’origen dels ganivets Papallona utilitzats actualment.
Durant aquest període, l’Òpera del Vaixell Vermell viatjava per tot el país, entretenint els ciutadans amb una combinació de ball, cant, acrobàcies i arts marcials. Les disfresses, màscares i pintures facials, amb l’estil de vida nòmada, eren l’amagatall perfecte per als revolucionaris, entre els que es trobaven els següents practicants de Wing Chun: Wong Wah-bo, Dai Fa Min Kam, Yik Kam, Law Man Kung, Leung Yee Tai i Hung Gan Biu. A partir d’ells van néixer diversos llinatges de Wing Chun, un dels quals va ser el llinatge Yip Man.
Leung Jan (El Rei del Wing Chun)
Leung Yee Tai i Wong Wah-bo van traspassar el seu ampli sistema a un conegut doctor de Foshan anomenat Leung Jan. La reputació del Dr. Leung Jan es va estendre per tot el país, i molts oponents van voler posar a prova els seus coneixements de Kung Fu enfrontant-se a ell. Es diu que els va derrotar a tots, guanyant-se d’aquesta manera el títol de “Rei del Wing Chun”.
Leung Jan va entrenar els seus fills, Leung Tsun i Lueng Bik, a més d’altres alumnes com Chan Wah Shun. Un cop es va retirar, va traslladar-se a la població de Gulao, on es va dedicar a ensenyar un estil diferent de Wing Chun que va anomenar Pin Sun.
Yip Man
Chan Wah Shan, alumne de Leung Jan, va continuar ensenyant a Foshan, on va formar un total de setze alumnes, l’últim dels quals va ser en Yip Man, un adolescent de família benestant que va poder costejar els elevats honoraris que Chan Wah Shan demanava. Chan Wah Shan va entrenar-li durant tres anys, fins que va sofrir una apoplexia i va haver de sol·licitar al seu segon estudiant, Ng Chung-sok, que continués amb l’entrenament del Yip Man durant la seva malaltia i després de la seva mort.
Als setze anys, en Yip Man es va traslladar a Hong Kong per seguir amb la seva formació; es diu que allà va conèixer en Lueng Bik, del qual va aprendre Kung Fu. Vuit anys més tard, va tornar a Foshan i es va fer agent de policia; també va començar a ensenyar Kung Fu a alguns dels seus companys de feina, amics i familiars, tot i que mai no va arribar a fundar una escola a aquesta població.
L’any 1949, en Yip Man va tornar a Hong Kong, on va patir algunes dificultats econòmiques que el van portar a començar a ensenyar el seu estil de Kung Fu de manera més oberta. Fins aquell moment, el Wing Chun havia estat un sistema secret, transmès entre membres de la mateixa família o amics molt propers. En Yip Man va tenir nombrosos alumnes, entre els quals destaca un jove Bruce Lee, tot i que en Bruce va aprendre gran part del Wing Chun que sabia del seu Sihing o “germà gran”, Wong Shun Leung. En Yip Man va ensenyar també a persones tan conegudes com Leung Sheung, Lok Yiu, Yiu Wan, Wong Shun Leung, Chu Shong-tin, William Chueng, Moy Yat, Lo Man Kam o Hawkins Cheung, entre d’altres.
Molts dels seus alumnes van posar a prova els seus coneixements a les Beimo o baralles celebrades a les teulades o carrerons de Hong Kong, on s’enfrontaven competidors de diferents estils. En aquelles baralles, el Wing Chun va guanyar-se la reputació de ser molt efectiu. Entre els practicants de Wing Chun que van fer-se coneguts per alçar-se habitualment amb la victòria destaca en Wong Shun Leung, qui va utilitzar gran part de l’experiència adquirida en combat per millorar el seu Kung Fu.